Aquesta setmana la xarxa de Càritas ha enviat 6 vaixells a Haití amb 15.000 tones d’aliments, mantes, tendes, medicaments,…que se sumen a tot el que hi ha fet arribar des del primer dia. També han marxat cap allà 3 persones més de l’equip internacional de Càritas espanyola per reforçar a les que ja hi ha des de l’inici.
Càritas Internationalis, després d’aplaudir la concessió de 102 milions de dòlars a Haití per part del FMI, demana que el BM, el FMI i el Banc Interamericà perdonin el deute de milers de milions que Haití tampoc podrà tornar mai.
A més de les mantes i tendes, Càritas ha fet arribar per mar 80 contenidors amb aliments, i demà, dimarts, dia 19, hi arribaran 34 tones d’ajuda humanitària. Per via aèria, en aquests moments viatja una clínica d’emergència amb un equip de metges i set unitats de potabilització d’aigua. L’avantatge de Càritas és que ja té l’organització intal·lada de fa temps a Haití, a cada parròquia, i aquests coneixen bé el terreny.
Enero 18th, 2010
Tots estem al cas del terratrèmol d’Haití, de les greus conseqüències i de la urgent necessitat d’ajuda que reclamen.
Càritas, i altres organismes hi han estat presents des del primer moment per al més necessari, però les mancances duraran temps. També ha de ser duradera la nostra col·laboració. D’aquí que donem a conèixer aquests Comptes/corrent perquè pugueu fer les vostres aportacions. Tots són de Càritas diocesana o espanyola, i per tant garanteixen l’arribada a port dels diners:
CAIXA MANLLEU 2040-0020-15-8000945579
CAIXA MANRESA 2041-0102-93-0040009125
CAIXA CATALUNYA 2013- 0045-36-0201887632
LA CAIXA 2100-2208-39-0200227099
SABADELL-ATLAN. 0081-0216-74-0001306932
SANTANDER 0049-1892-64-2110527931
BBVA 0182-2000-21-0201509050
BANESTO 0030-1001-38-0007698271
POPULAR 0075-0001-81-0606839307
Benvolguts i benvolgudes,
Aquests darrers dies tots els mitjans de comunicació, i també la gent al carrer, han parlat molt de la decisió de l’equip de govern de l’ajuntament de Vic sobre l’empadronament.
Hi ha comentaris i enfocaments molt diferents: polítics, econòmics, organitzatius, culturals,… que mostren valors ben contraposats, alguns força racistes.
És molt important el to que hi donem i hi hem de donar des de Càritas, des de l’Església. No hi podem fer el sord, ni deixar-nos portar per raons que passen per alt el centre del problema. Per això us fem aquestes ratlles. La nostra anàlisi ha de ser d’un altre tipus, davant d’aquest fet i d’altres de semblants:
- Al centre del fet hi ha el futur de les persones més pobres i necessitades, sovint sense feina, sense recursos, sense protecció, i aquest fet central s’oblida.
- Des de Càritas no podem mirar mai si tenen papers o no, si procedeixen d’una regió o d’una altra. No seria una mirada cristiana perquè no posaria al centre la persona i la seva necessitat.
- Aquesta polèmica endegada pot enfrontar grups socials, dividir les nostres comunitats, també la comunitat cristiana, i crear animadversió vers els nouvinguts. Ja ho ha començat a fer. No hi hem de col•laborar, sinó donar-hi un altre enfocament.
- Ha estat una declaració política, segurament de conseqüències greus, on s’accentua la desprotecció dels més necessitats.
- Una mirada des de Càritas i des de l’evangeli ens recorda allò que és central:
Veniu, beneïts del meu Pare perquè era foraster i em vau acollir (Mt, 25,34-35).
Quan un immigrant vingui a instal•lar-se al costat vostre considereu-lo com un de vosaltres. Estima’l com a tu mateix (Lv 19,33-34).
No ens oblidem d’aquest to, essencial per un creient en Jesucrist.
Càritas Diocesana
14.1.2010
COMUNICAT MANIFEST ACORDAT A LA REUNIÓ D’ENTITATS, ASSOCIACIONS I SINDICATS DEL DIA 11 DE GENER DE 2010.
Les Entitats sotasignades, davant de la greu decisió de l’Ajuntament de Vic en relació amb els criteris d’empadronament, que ha causat un gran malestar entre les persones nouvingudes i la població en general, i que afecta o pot afectar en el futur a diferents poblacions d’Osona i de Catalunya
FEM CONSTAR:
1.- Demanem la retirada immediata dels criteris d’empadronament anunciats, perquè són il•legals i greument discriminatoris, i contradiuen el Pacte Nacional per a la Immigració
2.- Reclamem respecte pel col•lectiu de persones nouvingudes, i que es deixi de criminalitzar les persones només pel seu origen, condició social o situació administrativa.
3.- Anunciem la nostra voluntat de continuar treballant colze amb colze amb l’Ajuntament de Vic per proposar i impulsar polítiques i actuacions d’acollida degudament consensuades, que facin de Vic un exemple de convivència i de col•laboració entre persones procedents de diferents cultures i orígens. Demanem una reunió immediata amb l’equip de govern de l’Ajuntament.
4.- Reclamem que no se’ns margini quan s’ha de prendre decisions que ens afecten, ja que el primer requisit d’una bona convivència és el diàleg constructiu, i respectuós amb la dignitat i els drets de totes les persones, amb una autèntica participació ciutadana.
5.- Reclamem a totes les administracions que intensifiquin el seu esforç i recolzament a favor de les poblacions que tenen uns majors índexs d’immigració i de les polítiques a favor de la igualtat d’oportunitats, proporcionant les degudes dotacions econòmiques i de mitjans materials i humans, per tal de preservar, abans que tot, la pau social i la bona entesa entre tots i totes.
ENTITATS/ASSOCIACIONS:
African Muslem Cultural Association, Afufis (Senegal),Amic- Amazigh, Amic/ UGT, Associació Cultural Subsahariana i amics d’Osona,Associació d’Equatorians de Catalunya-Osona, Associació de Ghana-Osona, Associació Social i Cultural de la India, Associació Tapís, Càritas, Casal Claret,Centre Islamic de Vic,Chamba Youth Association, Cite-Comissions Obreres, CCOO, Comité Cívic Colombià, Comunitat Musulmana de Vic, CSA. La Torratxa, Fedascat, Jameiat Essalam, Ohaneze Ndigbo in Catalunya, Revista Mà, SOS Racisme, UGT de Catalunya,Veus Diverses.
En ocasió de la festa de Corpus s’han fet rodes de premsa i presentat balanços a diferents Càritas diocesana. Jordi Roglà, director de Càritas Barcelona, constatava un fort augment de les necessitats com feia anys que no es veia: la meitat de les persones que van a Càritas no hi havien hagut d’anar mai abans, matrimonis amb sous de 2000 € que demà poden fer fora del pis perquè no poden pagar la hipoteca, el 72% d’aquells a qui s’ajuda estan a l’atur, creix el nombre de nens en necessitat,… Feia també una crida als polítics i als serveis socials dels ajuntaments perquè Càritas i les ONGs no poden ni han de resoldre ells aquesta situació de tanta gravetat.
Dissabte, dia 6 de juny, al seminari de Vic, es reuniren prop de 70 persones presidides pel bisbe Romà Casanova. A la primera part de l’assemblea s’aprovà la memòria d’activitats i el balanç econòmic amb unes despeses de 1.018.706,54€, s’aprovà també el pressupost pel 2009 de 1.150.668 € per fer front al fort augment de necessitats, i s’escollí la terna per a nou director/a ja que la Montserrat Reguant acaba el seu temps de servei al davant de Càritas. A la segona part, després de presentar què feien dues Càritas com Igualada i Roda, es passà a un treball de grups sobre la crisi, les noves necessitats i la responsabilitat de Càritas i dels Ajuntaments.
Durant aquest darrer mes i mig s’han celebrat les assemblees de Càritas Arxiprestal de Manresa (24 d’abril), d’Igualada (29 de maig) i de Vic (10 de juny). En totes tres s’hi constataren aquestes constants: fort augment de les necessitats (a Igualada fins a un 400%), augment també dels donatius, presència dinàmica de molts voluntaris (a Vic n’hi assistiren més de 70), nous projectes a causa de les noves necessitats (destaquem el Cuida’t de Manresa per atendre l’angoixa dels responsables de programes), i l’ambient creatiu i esperançat dels assistents.
Algunes Càritas, com la de Leganès-Madrid, Sevilla i altres denuncien públicament els ajuntaments per la seva feble o nul·la implicació social en aquests moments de creixement de les necessitats més elementals, perquè són ells els qui tenen els mitjans, els diners i sobretot l’obligació, per llei, d’atendre les urgències. Es dóna el cas que molts ajuntaments, també al nostre bisbat es treuen la gent de sobre (sic) i els envien a Càritas. Càritas mai diu que no, ni deixarà d’atendre els qui hi van, però denuncia aquesta actitud de tants municipis.